El sistema urbà de Figueres

En el llindar de la recent campanya electoral al Parlament, les comissions territorials d’urbanisme de Girona i de Catalunya van donar llum verda al Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF) i poques hores abans de l’inici de la contesa, el 15 de novembre, el Conseller Joaquim Nadal signava l’aprovació del document que ha d’orientar el desenvolupament urbanístic de la capital de l’Alt Empordà i de la quinzena de municipis del seu entorn territorial.

El Cercle Euram de l’Empordà, que la tardor de 2008, en el tràmit d’informació pública del PDUSUF, n’havia presentat una al·legació; el propassat 13 de desembre, a l’auditori Ferran Adrià de l’Escola d’Hosteleria de l’Alt Empordà, va organitzar una trobada amb l’arquitecte Lluís Gratacós per a estudiar i valorar la resolució donada als quatre grans apartats en què s’articulava l’al·legació presentada:

1.- La qüestió jurídica que afectava la manca d’estudis justificatius i a la jerarquia dels Plans en el marc del planejament territorial.
2.- Els objectius i propòsits dels assentaments urbans residencials.
3.- La delimitació i determinació de les àrees per a dur a terme les activitats econòmiques.
4.- El desenvolupament de les infraestructures de mobilitat.

Lluís Gratacós va fer una acurada anàlisi comparativa entre les propostes del PDUSUF a l’hora de l’aprovació inicial del juliol de 2008, allò que va al·legar l’Euram el novembre de 2008 i la resolució de l’al·legació quan va ser aprovat el PDUSUF el novembre passat. Per raons òbvies d’espai no puc entrar en la lletra menuda de l’anàlisi duta a terme per l’arquitecte Gratacós amb la col·laboració de Fc. Xavier Clotas Torrent, però sí que, a grans trets, us en faré cinc cèntims:

1.- Pel que fa a la qüestió jurídica, l’aprovació definitiva del PDUSUF manté pràcticament la mateixa documentació insuficient que l’aprovació inicial i, solament en referència als escenaris que corresponen a la demanda de sòl per a l’activitat econòmica, s’han adoptat les aproximacions més actuals configurades a l’avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines (PTCG), aprovat definitivament el 14 de setembre d’enguany. I la subordinació del PDUSUF al Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE) per imperatiu legal, fa que arrossegui les mancances que pateix el PDTE, com ara la manca d’uns estudis concrets i a llarg termini dels recursos disponibles (hídrics, naturals), dels equipaments i serveis col·lectius necessaris pel territori (abocadors, sanejament, sanitaris, etc.) i de la necessitat de potenciar els sectors industrials i d’activitat econòmica en el territori.

2.- Pel que fa als assentaments urbans, el PDUSUF ha resolt acceptar el manteniment de bona part dels sectors previstos en els planejaments municipals, solament amb l’excepció de l’eliminació de la proposta de desclassificació dels sòls urbanitzables residencials amb pla parcial aprovat definitivament als Camps de l’Amo de Santa Llogaia (exepte els afectats pel TGV) i els de la Costa de Pont de Molins, del qual se n’exclouran els sòls amb pendent superior al 20%. No és el cas de La Muntanyeta de Figueres, situada en una pendent forta de més del 20%, que no és urbanitzable d’acord amb la legislació urbanística vigent.

3.- En relació a les àrees d’activitat econòmica, el PDUSUF no es reforcen les previsions de creixement amb la implantació d’un model amb dues àrees potents a nord i sud del sistema urbà, constituïdes amb l’ampliació de la plataforma intermodal de mercaderies d’El Far d’Empordà i la plataforma logística d’Hostalet de Llers, i, alhora, no es suprimeix l’àrea per a activitats terciàries situada a ponent de l’estació nova del TGV, modificant-se el contingut de l’Àrea de serveis i activitats econòmiques de Vilafant (ASAES), a la qual se li dóna un caire mixt per a usos d’equipaments i dotacions així com de terciari, subjecte a les limitacions de l’ordenació d’equipaments comercials vigents.

4.- I pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el PDUSUF incorpora el desdoblament de la N-II així com un nou accés a la zona de la plataforma logística d’El Far-Vilamalla. L’enllaç nord de l’autopista es mantindrà en la situació actual però es completarà. I, com era d’esperar, donada la limitada capacitat d’incidència del planejament urbanístic en les decisions del Ministeri de Foment, el traçat nord de l’A-2 resta condicionat a la resolució ministerial i, d’altra banda, no es té en compte el traçat de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) perquè encara no ha estat decidit per l’administració competent.

El 9 de novembre, quan el Cercle Euram es va reunir amb l’Alcalde de Figueres, Santi Vila, en qualitat de cap de la candidatura de CiU a les comarques gironines, aquest en parlar de l’imminent aprovació del PDUSUF va deixar ben sentat que el nou Consell Executiu de la Generalitat, hauria de revisar el document per tal d’introduir-hi els retocs adients. Ara que el nou govern de la Generalitat ja s’ha constituït, ha arribat l’hora que aquella promesa electoral es compleixi, a fi que el PDUSUF sigui una eina vàlida, no solament pel moment actual, sinó també per quan se superi el període de recessió econòmica que patim i que, en comptes de constrenyir innecessàriament la presa de decisions estratègiques pel futur, les faci viables pel bé del desenvolupament urbanístic de casa nostra...

Joan Gironella Culubret
President del Cercle Euram de l’Empordà